Has preguntat a ChatGPT per un negoci com el teu, a la teva ciutat, i ha recomanat el del costat. Potser és més gran. Potser té més ressenyes. O potser, simplement, d’ell hi ha més coses clares per llegir.
Aquesta tercera part depèn de tu.

Com decideix ChatGPT quines empreses recomana?

Combina la pregunta de l’usuari amb la informació que té a l’abast, i OpenAI no publica cap fórmula que ho expliqui. El que sí que es pot observar és què hi pesa.

Pesa la necessitat concreta. «Necessito un assessor fiscal a Sabadell que porti autònoms» deixa fora qualsevol assessoria generalista. Pesa la informació disponible de cada candidat: una web que explica els serveis, una fitxa de Google al dia, ressenyes, articles on surt. I pesa com treballa l’eina en aquell moment. Quan ChatGPT activa la cerca, llegeix fonts actuals. Quan respon sense cercar, tira del que va aprendre.

Per això la mateixa pregunta pot donar respostes diferents segons el dia i la manera de formular-la.

Una informació clara, concreta i igual a tot arreu ajuda la IA i ajuda el client.

ChatGPT i Google recomanen empreses de la mateixa manera?

Cadascun ho fa amb el seu sistema, i per això pots sortir a Google i no a ChatGPT, o al revés. Abans de parlar de «sortir a la IA», val la pena saber de quina eina parlem.

Google té el seu propi índex i el fa servir per als resums d’IA i per a AI Mode. A la seva guia oficial sobre les funcions d’IA del cercador diu que per aparèixer-hi no hi ha requisits addicionals. Valen les bones pràctiques de sempre: contingut útil, pàgines indexables, dades estructurades que coincideixin amb el text visible i la fitxa d’empresa al dia.

ChatGPT, Claude, Gemini o Perplexity combinen el que van aprendre amb cerques a internet, cadascun a la seva manera. La guia de Google serveix per a Google. Per a la resta, el que funciona és el mateix que funciona amb les persones: informació clara, igual a tot arreu i fàcil de comprovar.

Tres coses: qui ets, en què ets bo i per què se’t pot creure.

Què ha de quedar clar	Exemple
Identitat: nom, activitat i zona	Una assessoria fiscal de Sabadell
Especialització: serveis i tipus de client	Fiscalitat i comptabilitat per a autònoms
Credibilitat: equip, trajectòria i casos	Professionals amb nom, anys d’ofici, clients que en parlen

Pensa en dues assessories. La primera es presenta com a «empresa líder en solucions integrals, amb un servei personalitzat». La segona diu que porta autònoms i petites empreses del Vallès, que fa fiscalitat i comptabilitat, i qui hi treballa. Si algú pregunta per un assessor d’autònoms a Sabadell, només la segona li ha donat motius per sortir a la resposta.

Diferenciar-se vol dir explicar amb precisió què fas especialment bé.

A la web, això es tradueix en pàgines concretes. La home diu servei, públic i zona a la primera pantalla. Cada servei té la seva pàgina, amb què inclou i per a qui és. La pàgina de l’equip posa noms i trajectòria, que en salut, advocacia o arquitectura sovint decideixen la contractació. I els projectes expliquen el problema, les decisions i el resultat, en lloc d’una galeria de fotos. Ho expliquem a Què ha de tenir una bona web d’empresa i a La teva web parla de tu i no del teu client.

Per què ha de coincidir la informació del teu negoci a tot arreu?

Perquè la IA i el client llegeixen la teva web, la fitxa de Google, LinkedIn i els directoris, i quan cada font diu una cosa diferent, la resposta perd fiabilitat.

Una assessoria canvia d’oficina. La web ja té l’adreça nova, la fitxa de Google encara l’antiga, un directori publica un telèfon que ja ningú contesta i Instagram anuncia un servei que fa un any que van deixar. Google entendrà el trasllat, segurament. Una IA pot repetir l’adreça vella com si fos bona. I el client que truca al telèfon antic ja no hi tornarà.

Les paraules poden canviar d’un canal a l’altre. Els fets han de ser els mateixos: nom, adreça, telèfon, horari i serveis. Ho expliquem a Google Business Profile substitueix una web?, i el conjunt d’aquestes peces té un nom: l’entitat digital de la teva empresa.

Ajuden a identificar l’empresa, els serveis i els perfils oficials, encara que cap assistent es compromet a fer-les servir. Són el pas que ve després d’una web ben explicada.

L’schema és informació afegida al codi que diu, per exemple, quin és el nom de l’empresa, quina és la web oficial i quins perfils socials són seus. Google la fa servir. Les altres eines, cadascuna a la seva manera. Ho desenvolupem a [Què són les dades estructurades i per a què serveixen a la teva web] [URL PENDENT].

Amb una especialització clara i experiència demostrable, que guanyen quan la pregunta és concreta.

Algú busca un arquitecte per rehabilitar una casa de poble al Penedès. Un gran estudi té centenars de projectes i molta reputació. Un estudi petit fa quinze anys que rehabilita cases com aquella, coneix la pedra de la zona i explica a la web com resol les humitats. Per a aquesta pregunta, el petit té la resposta més pertinent, sempre que l’hagi escrit.

Les dreceres resten: especialitats inventades, pàgines clonades amb el nom de cada poble. El que suma és explicar els serveis reals, els territoris on treballes i els projectes que ho demostren. Ho tractem a Contingut que diferencia una web.

A Catalunya hi ha un factor més: la llengua. Si el client pregunta en català i de tu només hi ha material en castellà, la IA té menys on agafar-se. Ningú ho ha demostrat com a factor de rànquing, però té tota la lògica. Ho expliquem a Cal fer la teva web en català?

Cal afegir preguntes freqüents perquè ChatGPT et citi?

Cal respondre bé les preguntes reals dels clients, i el lloc més natural és dins el contingut, amb un subtítol que pregunta i un paràgraf que respon a la primera frase. Com aquest article.

El bloc de FAQ genèric al final de cada pàgina repeteix el que el text ja diu i competeix amb les altres pàgines per la mateixa cerca. Nosaltres n’hem tret la majoria. A més, Google va deixar d’ensenyar les FAQ enriquides a totes les webs el maig del 2026.

Una pregunta com «quant triga una reforma integral?» mereix terminis orientatius, què els allarga i quines fases té la feina. «Depèn de cada projecte, contacta amb nosaltres» no la contesta.

La IA cita qui té la resposta més clara.
Com pots comprovar si ChatGPT recomana el teu negoci?
Preguntant-li com ho faria un client, a més d’una eina i durant unes quantes setmanes. Una sola prova un dia qualsevol diu ben poca cosa.

1. Escriu cinc preguntes reals, sense el teu nom. «Busco una assessoria fiscal a Sabadell especialitzada en autònoms.»

2. Fes-les a ChatGPT amb cerca, Gemini, Perplexity i Google AI Mode.

3. Apunta-ho tot: data, eina, pregunta exacta i com hi surts.

4. Obre les fonts que citi. Si treu el telèfon antic d’un directori, el problema és al directori.

5. Corregeix la font. El que diu la IA no es pot editar. La fitxa, el directori o la pàgina d’on ho treu, sí.

6. Repeteix les mateixes preguntes cada mes, per veure si alguna cosa es mou.

Quan ho apuntis, distingeix tres coses: que l’eina et conegui, que et mencioni entre diverses opcions i que et recomani per a aquella necessitat. Només l’última és la que busques.

El trànsit que t’arriba des dels resums d’IA de Google surt a Search Console, barrejat amb el trànsit de cerca habitual, sense un informe a part.

Què pots fer si ChatGPT no recomana el teu negoci?

Mirar què hi surt exactament i revisar la peça que hi correspon. Cada símptoma apunta a un lloc diferent.

Què observes	Què has de revisar
No surts en preguntes sobre el teu servei	Si la web explica l’especialitat i si Google la troba (Per què la web no apareix a Google)
Surts amb dades antigues	Fitxa de Google, directoris i les fonts que cita
Et confon amb una altra empresa	Nom comercial, schema i perfils oficials
Surts per serveis que ja no fas	Les pàgines de servei i les xarxes
Et menciona però recomana un altre	Els arguments de credibilitat: equip, casos, ressenyes (Què és l’E-E-A-T)
Surts a Google i a ChatGPT no	Normal: són sistemes diferents. Repeteix la prova d’aquí a un mes

I de vegades l’eina simplement ha triat altres opcions per a aquella pregunta. Per això començaríem revisant la web i la informació corporativa abans de contractar cap servei de «posicionament a ChatGPT».

Es pot garantir que ChatGPT recomani una empresa?

Ningú ho pot garantir, nosaltres tampoc, perquè ningú controla com respon l’assistent. Qui t’ho promet amb termini i preu et ven una cosa que no té.

El que sí que es pot fer és millorar la web, corregir les dades que es contradiuen, documentar l’experiència i revisar què en diuen les eines d’IA. Les dreceres van en contra: ressenyes comprades, pàgines artificials per a cada municipi, textos generats a dojo. Poden fer el pes una temporada, i a la llarga són exactament el tipus de contradicció que fa desconfiar.

Ens arriben empreses que volen sortir a ChatGPT i encara tenen una adreça diferent a la web i a Google.

Com es veu una dada que la IA pot repetir?

Com una xifra concreta, verificable i igual a totes les fonts. La millor manera d’explicar-ho és un cas.

Una assessoria hipotecària del Vallès competia en un sector on totes les webs prometen el mateix: la millor hipoteca, el millor tracte. Tenia, però, una dada que cap competidor podia copiar: més de 750 hipoteques tramitades des del 2008.

Vam portar aquesta dada al centre de la web, al costat de l’especialitat i la zona, i vam fer que digés el mateix a la fitxa de Google i a tot arreu on l’empresa es presenta.

«Una assessoria de confiança» no la repeteix ningú. «Més de 750 hipoteques des del 2008 al Vallès», una IA la pot repetir sense por d’equivocar-se. El cas és de SF Vallès.

Per on comences?

Per la teva web: que qualsevol persona entengui en uns segons qui ets, què fas, per a qui i per què se’t pot creure. Després, que la fitxa de Google, les xarxes i els directoris diguin el mateix. I al final, preguntar a les eines d’IA què en saben.

La IA recomana el que pot comprovar. La feina és que el teu negoci sigui fàcil de comprovar.

Si vols saber què diu ChatGPT del teu negoci, i per què, una conversa de deu minuts ho aclareix.