Cal fer la teva web en català?

I si fem la web en català, no perdrem els clients que no l’entenen?

És la pregunta que ens fan tots els que arriben a Nansa i es plantegen el català com a idioma principal. Al darrere hi ha una por concreta i raonable. La resposta no és un sí o un no, és mirar qui compra de veritat, no qui es pensen que hauria de comprar.

Qui hi guanya de veritat

El WICCAC fa anys que mesura quantes grans empreses tenen la seva web en català. El juliol del 2026 la xifra va arribar al 67,08%, el punt més alt del seu baròmetre!, i enguany, s’hi han sumat noms com Revolut, Leroy Merlin, Moovit, Kiwi i Bamsa. Wallapop, en canvi, hi porta anys prometent que ho farà i encara no ho ha fet.

El 2026, que una multinacional tingui la web en català encara és notícia. Per a un negoci petit, hauria de ser el punt de partida, no el destí.

Qui hi guanya més és qui ven proximitat: comerç de barri, despatxos professionals, clíniques, restauració, cultura, associacions. Són negocis on el client tria en bona part perquè sent que li parlen a ell directament, no a un mercat genèric traduït. En aquests sectors, una web només en castellà no és neutra, és un primer senyal, abans que el client llegeixi cap paraula, de qui és realment el negoci.

Qui hi pot sortir perdent

No tothom hi guanya igual, però el sector per si sol no ho decideix:

Tipus de negoci	Català com a principal	Per què
Comerç de proximitat, serveis locals, cultura	Sí, sense dubtar-ho	El client tria per proximitat, i la llengua n’és part
Botiga online que ven a tot l’Estat	Depèn	Aquí el client tria per preu i catàleg, no per llengua
Startup buscant inversors internacionals	Probablement no com a principal	El públic al qual et dirigeixes no és local
B2B industrial	Cal mirar-ho, no assumir-ho	La intuïció diu «millor castellà», i no sempre és així

La pregunta útil mai és «català sí o no».

És Qui és el meu client?, i en quina llengua el convenço millor.

Per a bona part dels negocis catalans la resposta no és excloent: català com a idioma principal, amb una versió en castellà disponible per a qui la necessiti, o a la inversa en altres casos. El problema no és triar malament un idioma, és no haver-se fet mai la pregunta i deixar-ho en mans de la plantilla que va instal·lar qui els va fer la web fa cinc anys. (Si el que et ronda pel cap és si val la pena fer-la només en català, sense versió paral·lela, hi ha un article a part que hi entra a fons.)

Com ho veiem a Nansa

No comencem per la llengua, comencem pel client. Si la facturació ve d’un radi curt i d’un públic que ja parla en català pel carrer, hi anem de cap: català com a idioma principal, sense versió paral·lela que ningú demana. Si el negoci ven a tot Catalunya, però també fora, o si el sector és tècnic i internacional, cal mirar-ho cas per cas.

El que no fem és decidir-ho per instint. Ho mirem amb qui ja compra, no amb qui ens agradaria que comprés.

Un cas real

Una empresa de metal·listeria havia treballat gairebé sempre per encàrrec de constructores, treball amb empreses  pur, el tipus de negoci on la intuïció diu «millor castellà, així arribes més lluny». El pla era ampliar cap a client final, i aquí el càlcul canviava: el català no és el motiu principal pel qual algú els contracta, però sí un petit plus que hi suma.

Vam pensar que canviar d’idioma ens tancaria portes. Va ser al revés, ens va dir el propietari mesos després del llançament.

Per això la web nova és en català com a idioma principal. No perquè calgués abandonar el client industrial de sempre, sinó perquè el client final que volien guanyar hi respon millor.

Parlar clar, sense embuts

Si dubtes entre català, castellà o totes dues coses, la resposta no és una qüestió d’identitat ni de postura. És mirar qui ja hi és, no amb qui voldries que hi fos. I això no és cap pèrdua de clients, és, sense embuts, guanyar els que ja et buscaven a tu.