Web només en català: quan surt a compte i quan et costa trànsit
Tenir la web en català i fer-la només en català no són la mateixa decisió. La primera és una qüestió d’a qui et dirigeixes. La segona és renunciar conscientment a qui et troba en castellà
El pack local et salva. La cerca orgànica no perdona.
Un negoci hiperlocal —un forn, una perruqueria, un despatx de barri— es troba sobretot pel pack de mapes de Google, que posiciona per proximitat física, no per idioma de cerca. Algú a cent metres et trobarà encara que busqui «perruqueria cerca de mi» en castellà i tu tinguis la web només en català. Aquí, anar mono-català costa poc trànsit real.
Un negoci que ven a diverses comarques o a tota Catalunya no té aquest coixí. Depèn de la cerca orgànica per paraula clau, i allà la llengua sí que filtra: si algú busca en castellà i la teva web només existeix en català, Google normalment no la mostrarà per aquella consulta. No és una qüestió d’actitud de Google cap al català, és aparellament de llengua entre la consulta i el contingut.
Quan surt a compte cadascuna
| El teu negoci | Mono-català | Per què |
|---|---|---|
| Comerç o servei d’un barri o poble | Sí, sense por | El pack local ja fa la feina de trobar-te |
| Restauració, cultura, associacions locals | Sí, en general | Mateix motiu; el client ja busca en proximitat |
| Servei que cobreix diverses comarques | Cal valorar-ho | Depèn de quant pesa la cerca orgànica sobre el boca-orella |
| Empresa que ven a tota Catalunya o més enllà | Normalment no exclusiu | Es perd un tram real de cerca en castellà |
Gairebé la meitat de Catalunya busca en castellà
Segons l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2023 (Idescat i Departament de Política Lingüística), el 32,6% dels catalans té el català com a llengua habitual, el 46,5% té el castellà, i un 9,4% fa servir les dues per igual. No és una dada d’opinió, és una fotografia de qui hi ha a l’altra banda de la pantalla.
La dada no diu que aquestes persones «no entenguin» català, la immensa majoria l’entén perfectament. Diu en quina llengua pensa per defecte quan no hi ha cap motiu per triar l’altra. I una cerca a Google és exactament això: un gest reflex, no una declaració d’identitat. Algú que parla català a casa pot escriure «reformes pis Barcelona» en castellà sense pensar-hi ni un segon, perquè per a un tràmit pràctic la paraula li surt primer en la llengua amb què fa la major part de gestions del dia a dia.
Traduït a trànsit real: si el 46,5% del territori pensa per defecte en castellà i la teva web només existeix en català, no és que «perdis una mica de trànsit», és que, per a aquest tram de població, la teva web directament no apareix als resultats de cerca. No és que et troben pitjor, és que no et troben.
Un matís important que val la pena no perdre de vista: això només afecta la cerca orgànica per paraula clau. Qui ja et coneix, qui hi arriba per recomanació, o qui et troba pel pack local de Google, hi arriba igual, aquí la llengua de la web no filtra res. El tram que es perd és concretament el de qui encara no et coneix i et buscaria per primera vegada en castellà.
Això no vol dir que calgui renunciar al català com a idioma principal.
Vol dir decidir-ho sabent quin tram de mercat es queda fora.
Ni nosaltres ho tenim clar
A Nansa no som hiperlocals, som de Sabadell i treballem amb negocis d’arreu de Catalunya, i el nostre blog —aquest mateix article— és en català sense versió paral·lela, per decisió i per identitat de marca. La nostra web de serveis és una altra conversa.
«Vam decidir que el blog fos en català sense excepcions perquè és la nostra veu. Amb la web de serveis veiem les mateixes dades que qualsevol altre negoci: que hi ha mig país que busca en castellà. Avui la tenim en català, i és una decisió presa amb consciència, no per defecte. Si més endavant hi afegim el castellà, no serà perquè ens hàgim cansat de defensar-lo —serà perquè haurem decidit que es pot fer les dues coses alhora»,.
No tenim resposta tancada, i no cal fingir-ne una. El que sí tenim clar és quin ordre segueix la decisió: primer la llengua, després com arribar a qui encara no hi és —mai al revés.
La decisió, en una frase
Si el teu client et troba per proximitat, el pack local ja et cobreix: pots anar mono-català sense que et costi trànsit real. Si vens a un territori ampli, les dades diuen quant et costa defensar el català com a idioma principal, però no diuen si val la pena, ni fins quan. Nosaltres encara ens ho preguntem….
