Pagar, construir o que t’ho regalin

Les tres maneres de promocionar-te es redueix a tres coses: pagar perquè et vegin, construir alguna cosa que et representi, o que algú parli de tu sense que li ho hagis demanat. Ho fas tu, ho fa el forner de sota casa, ho fa qualsevol empresa que funciona. La majoria dels negocis en fan una barreja sense pensar-hi massa, i per això sol quedar coix per algun costat.

En màrqueting ho agrupen sota unes sigles (POEM) «paid, owned, earned» — tres categories, no quatre. La M de POEM és «media» que confon més del que aclareix. La gent hi llegeix quatre categories quan només n’hi ha tres, perquè la quarta lletra no és cap categoria, és «media». Però el nom importa poc. El que importa és saber quina de les tres coses et falta.

Pagues perquè et vegin

(Paid)

Anuncis de Google, de Meta, un patrocini, un influencer amb contracte. Actives visibilitat amb diners i, mentre pagues, hi ets. El dia que pares, desapareixes. No queda res construït darrere — és com llogar un aparador un mes: mentre pagues el lloguer, la gent hi passa per davant.

Construeixes alguna cosa que et representi i aporti valor

(Owned)

La teva web, el blog, la fitxa de Google Business Profile. Aquí el cost no és per impacte, és de fer-ho i mantenir-ho — i l’avantatge és que allò que fas es queda. Un article ben escrit porta gent durant anys sense que hagis de tornar a pagar per ell. És la botiga que és teva, no el lloguer d’un aparador.

Que algú parli de tu sense que li ho hagis demanat

(Earned)

Una menció en un mitjà, una ressenya d’un client, algú que et cita en un article seu. Aquí no hi ha talonari que valgui. Es guanya fent coses que mereixen ser comentades — i és, per això mateix, el que més pes té quan algú decideix confiar-hi.

Ho hem vist amb els nostres propis ulls: gastar en publicitat sense una web que sostingui la visita és pagar per portar gent a una porta que no obre.

Pagar sense tenir una web que aguanti la visita és omplir un cubell foradat. El contingut propi, quan és sòlid, és el que acaba generant les mencions que ni compres ni controles. I una menció en un mitjà de referència fa que els anuncis rendeixin més, perquè arriba algú que ja confia una mica abans de fer clic.

Un client a Sabadell va invertir mesos abans de trucar-nos. Anuncis de Google, campanyes a Meta, pressupost mensual constant. El local funcionava, la gent que el visitava en persona quedava convençuda. Però la web no explicava res que fes decidir des de casa: fotos genèriques, cap indicació de preus, cap raó per triar aquell espai i no un altre a deu minuts.

Els anuncis portaven trànsit i el trànsit rebotava.

Vam refer la web sencera abans de tocar res més. Un cop el lloc va explicar què oferia realment i per a qui, els mateixos anuncis van començar a convertir sense augmentar el pressupost. El problema mai havia estat la campanya.

Per on començar si el pressupost és limitat

– Revisa primer el que ja és teu: la web explica què fas i per a qui, en trenta segons de lectura?
– Si la resposta és no, aquí va tot el pressupost abans que a cap anunci
– Un cop la base aguanta, els anuncis passen d’atreure trànsit a multiplicar-lo

– Les mencions no es compren ni es planifiquen: arriben quan el que has construït val la pena comentar-lo

Un negoci que porta tres anys pagant Google Ads sense haver tocat la seva web està pagant per atenció que no deixa res.

No calia triar entre anuncis i blog. Calia decidir en quin ordre: primer el que construeixes, després el que pagues, i el que et regalen arriba sol quan les altres dues estan fetes de debò.

Ara ja saps les tres maneres de promocionar-te, amb una reunió de deu minuts, et podem analitzar per on tens la fuga →