Un logotip bonic no és branding
Un logotip bonic no és branding. Aquí s’encallen la majoria de negocis: tenen un disseny cuidat i, per sota, cap identitat real.
Un logotip bonic no és branding. Aquí s’encallen la majoria de negocis que passen per Nansa: tenen un disseny cuidat i, per sota, cap identitat real. Un color diferent a cada xarxa social. Un to que canvia segons qui escriu el post aquell dia. Un local que no s’assembla en res a les targetes de visita que reparteixen a fora. El problema no és el logo — és que cap d’aquestes peces es reconeix com la mateixa marca.
A Nansa, al servei li diem «disseny de marca», no «branding». No és una tria estètica: és com la gent ho busca de veritat. Ningú fora del sector escriu «branding» a Google quan el que necessita és un logo o un catàleg escriu «disseny de marca» o directament «logo per a la meva empresa». Però com a concepte val la pena entendre’l bé, perquè és més gran del que sembla des de fora.
Què inclou de debò
Hi ha una part visual: logotip, tipografia, paleta de color. El que la fa útil no és que sigui bonica, sinó que es mantingui igual a tot arreu, del perfil d’Instagram a la porta del local. Hi ha una part de veu: si l’empresa sona igual en un comunicat de premsa que en una resposta a un client enfadat a Google Reviews. Hi ha l’experiència de qui truca, entra a la botiga o omple un formulari a la web. I hi ha la reputació, que es construeix contacte a contacte i no es pot maquetar en un dia.
Les empreses amb una identitat de marca consistent facturen fins a un 33% més que les que no en tenen, segons l’informe «State of Brand Consistency» de Marq (abans Lucidpress). No és un efecte decoratiu: un client que reconeix la marca decideix més ràpid i confia més fàcil. El Design Management Institute fa anys que mesura el mateix efecte a escala borsària, les empreses que tracten el disseny com a prioritat estratègica han superat l’índex S&P 500 en un 228% en deu anys.
L’error que ho arruïna tot
L’error habitual és treballar cada peça per separat i donar per fet que ja quedaran bé juntes. No en queden. Un logo pot ser vistós i no dir res del negoci que hi ha darrere — podria portar el nom de qualsevol altra empresa del sector i ningú hi trobaria res estrany.
Ens arriben clients amb un logo perfecte i cap resposta a la pregunta de per què algú els hauria de triar a ells i no al del costat.
Per això el punt de partida mai és el disseny. És respondre, en una frase, per què algú tria aquest negoci i no un altre. Sense això clar, qualsevol disseny —per bo que sigui qui l’ha fet— és decoració cara.
El cas: quan la xarxa no es veia enlloc
Ho vam veure clar amb una xarxa d’oficines que operava sota una mateixa idea de negoci, però sense cap element gràfic que les unís: cada oficina amb el seu color, el seu logo, la seva manera de presentar-se al carrer. Per fora, semblaven negocis diferents que no tenien res a veure.
Vam partir del concepte, no del disseny. Les rodones com a unitat mínima —cada oficina, cada persona, cada servei. Les connexions entre elles com a metàfora de la xarxa que ja existia de fet, però que ningú havia dibuixat mai. A partir d’aquesta idea vam construir el logotip, la paleta i l’aplicació a cada peça: de la senyalització d’oficina a les targetes, del favicon als perfils socials.
Avui qualsevol peça de la marca es reconeix com a part del mateix sistema, encara que no hi aparegui el nom escrit enlloc. Aquest és el resultat que compta en disseny de marca: no que quedi bé, sinó que es reconegui sense haver de llegir-lo. El cas és de Xarxa Onion.
Si vols veure com ho apliquem nosaltres a la pràctica, amb clients reals, ho expliquem a la pàgina de disseny de marca..
Articles relacionats
