Què són les dades estructurades i per a què serveixen a la teva web
Google llegeix la teva web com algú que llegeix una carta en un idioma que no domina del tot. Reconeix paraules, endevina el sentit i de tant en tant s’equivoca.
Què són les dades estructurades i per a què serveixen a la teva web
Google llegeix el text de la teva web, però sovint ha d’endevinar què és cada cosa. «Nansa Digital, Sabadell, disseny web» pot ser una empresa, una cita dins d’un article o la recomanació d’algú altre. Una persona ho entén pel context. Un cercador ho dedueix, i a vegades s’equivoca.
Les dades estructurades serveixen perquè no ho hagi de deduir.
Què són les dades estructurades (schema)?
Són informació afegida al codi de la web que diu explícitament què és cada contingut: una empresa, una persona, un servei, un article o un lloc.
El visitant no les veu. Els cercadors i altres sistemes que llegeixen webs, sí. El vocabulari més estès és Schema.org, impulsat pels principals cercadors, i el format habitual és JSON-LD, un bloc de codi que no toca el disseny de la pàgina:

Llegit en veu alta diu: Nansa Digital és un servei professional, té aquest domini, és a Sabadell i aquest perfil de LinkedIn també és seu. Cap línia deixa marge a la interpretació.
El text de la web convenç persones. L’schema ho deixa clar a les màquines.
Per què les necessita una pime?
Perquè una pime té poca informació sobre ella a internet, i la poca que té convé que sigui inequívoca.
Una marca gran té articles, directoris i milers de mencions que la defineixen. Una assessoria del Vallès té una web, una fitxa de Google i quatre mencions en associacions. Si la web explica bé l’especialitat i el codi identifica l’empresa i els serveis, Google rep la informació feta en lloc d’haver-la de reconstruir.
L’schema fa que el que ja tens es llegeixi sense errors. La falta de contingut o de reputació s’arregla per altres vies. A més, algunes pàgines poden optar a resultats enriquits de Google si compleixen els requisits de cada tipus.
Com ajuden les dades estructurades a definir l’entitat digital d’una empresa?
Declarant des del codi relacions que Google, si no, hauria de deduir: quins perfils són teus, qui va fundar l’empresa i qui presta cada servei.
A Què és l’entitat digital de la teva empresa expliquem que la idea que Google i la IA es fan del teu negoci surt de moltes peces: la web, la fitxa de Google, les xarxes, les ressenyes, les associacions. L’schema és la manera d’ajuntar-ne unes quantes tu mateix. Tres propietats fan aquesta feina:
• sameAs llista els perfils que representen la mateixa empresa: el LinkedIn corporatiu, l’Instagram oficial, la fitxa al col·legi professional.
• founder identifica qui va fundar l’organització. Si el responsable actual és una altra persona, aquesta propietat no li correspon.
• provider indica qui presta un servei descrit amb Service.
Google pot contrastar aquestes declaracions amb altres fonts, o ignorar-les. Però ja no depèn de noms semblants i textos dispersos per relacionar-ho tot.
Quins tipus de schema necessita una web d’empresa?
Els que descriuen el que realment hi ha a cada pàgina, que normalment són l’organització, els serveis, les persones, els articles i la navegació.
| Tipus | On va | Què identifica |
|---|---|---|
Organization |
Home o pàgina corporativa | L’empresa i les seves dades |
LocalBusiness |
Home, si el negoci és local | L’empresa, la ubicació i l’horari |
Service |
Pàgines de servei | El servei i qui el presta |
Person |
Equip, autors | Una persona i les seves relacions |
BlogPosting |
Posts del blog | L’article i el seu autor |
BreadcrumbList |
Qualsevol pàgina amb ruta de navegació | On és la pàgina dins el lloc |
Si atens clients en un local o en una zona concreta, LocalBusiness o un subtipus més precís. Si la ubicació no compta per al client, amb Organization n’hi ha prou.
L’error que més veiem és el tipus per defecte que ningú ha revisat: pàgines de servei marcades com a Article, com si fossin posts. Google no les tractarà com a notícies per això, però el codi descriu una cosa que la pàgina no és.
L’altre és FAQPage posat a blocs que no són preguntes i respostes reals. Google, a més, ja només ensenya les FAQ enriquides a webs d’administracions i de salut reconegudes. Que un tipus existeixi no vol dir que doni premi.
Com es configuren les dades estructurades a WordPress amb Rank Math?
Des de la configuració del plugin, sense programar, i revisant després el que genera, perquè instal·lar-lo és només el principi.
1. Les dades de l’empresa. Nom, logo, adreça, telèfon i horari, a la configuració general i al Local SEO si el negoci és local. Han de coincidir en els fets amb el perfil de Google: l’adreça pot estar escrita diferent, però ha de ser el mateix lloc.
2. El tipus de cada pàgina. Rank Math n’assigna un per defecte. Revisa sobretot les pàgines de servei, els posts i les corporatives: una pàgina de contacte i una de servei fan feines diferents i porten marcatges diferents. Si vols Service, comprova que la teva versió del plugin el genera bé; a vegades cal un marcatge a mida.
3. Els perfils socials. Les adreces dels perfils corporatius, que entren al marcatge de l’organització com a sameAs.
4. Les duplicitats. Alguns temes i plugins també generen schema. Que una pàgina tingui diversos blocs és normal: organització, pàgina, article, ruta de navegació. El problema és quan dos blocs diuen coses diferents de la mateixa empresa, com un correu de prova en un i el logo antic en l’altre. Mira el resultat final, tot junt.
Com pots comprovar si les dades estructurades estan ben configurades?
Amb la prova de resultats enriquits de Google i el validador de Schema.org, dues eines gratuïtes que fan feines complementàries.
La prova de resultats enriquits diu si la pàgina té marcatge compatible amb els resultats enriquits que Google admet. El validador de Schema.org ensenya tot el marcatge i en detecta els errors, encara que el tipus no doni cap resultat especial. Un Service ben posat pot passar per la prova de Google sense que hi surti res, i està bé. Search Console avisa d’incidències en alguns tipus, però no revisa tot el vocabulari.
Cap eina et dirà si el que diu l’schema és veritat. Un horari antic o un servei que ja no fas, ben escrits en JSON-LD, passen la validació sense problemes. Fins que un client es presenta un dilluns a la tarda i troba la persiana abaixada.
El validador comprova que l’schema estigui ben escrit. Que digui la veritat depèn de tu.
Les dades estructurades milloren el posicionament a Google i la visibilitat en IA?
Directament, no: faciliten que Google interpreti la pàgina i poden habilitar resultats enriquits, però ni pugen posicions ni garanteixen sortir a ChatGPT.
Google fa servir molts senyals per decidir què és rellevant, i l’schema no en substitueix cap. Amb la IA passa una cosa semblant: alguns sistemes aprofiten el marcatge quan recuperen informació, d’altres no, i cap ha explicat quant hi pesa.
Si Google ni tan sols troba la web, el problema és d’indexació, i ho expliquem a Per què la teva web no apareix a Google. Si la troba però el contingut no demostra experiència, cap etiqueta ho arregla: en parlem a Què és l’E-E-A-T i com afecta la teva web.
L’schema treballa entre les dues coses. Quan Google ja et troba i el contingut és bo, fa que tot s’entengui com una sola empresa.
Com vam revisar les dades estructurades de Nansa Digital?
Com revisem les d’un client, i hi vam trobar el que trobem gairebé sempre: l’schema hi era, però deia coses que no eren.
Les pàgines de servei portaven el tipus Article per defecte. Les vam passar a Service, lligades a l’estudi. Al camp de l’email de l’organització hi havia «admin», i hi vam posar l’adreça real. Vam definir l’estudi com a ProfessionalService, el tipus que millor descriu el que fem, i vam lligar els perfils corporatius amb sameAs.
Res d’això es veu a la pantalla. El visitant llegeix la mateixa web. El codi, en canvi, ara explica el mateix que la fitxa de Google, LinkedIn i el text de les pàgines.
«L’schema és la part de la web que ningú veu i que tothom llegeix.»
Ho vam fer a nansadigital.com, i és el primer que revisem quan auditem la web d’un client.
Per on hauria de començar una empresa?
Per la pàgina principal: comprova que el marcatge identifica bé l’organització abans d’estendre’l a la resta.
Nom, domini, ubicació si compta, logo i perfils corporatius. Després, les pàgines de servei, els posts i les de l’equip. I per acabar, la validació: que tot estigui ben escrit, sense contradiccions i fidel al negoci d’avui.
Sovint aquesta revisió destapa coses que van més enllà del codi: serveis mal explicats, dades velles, diferències entre la web i els altres canals. Per això a Nansa la fem abans de dissenyar.
Si vols saber si l’schema de la teva web explica bé qui ets, una conversa de deu minuts ho aclareix.







